Redactat per: Henry Cano, Bartomeu Castellà, Laura Dalmau, Clara Fortuny, Xavier Gomis, Àlex Roch i Eloy Vicente
La teoria cel·lular és una branca
fonamental de la biologia que explica la constitució de la matèria viva a causa
de cèl·lules i el paper que aquestes juguen en la constitució de la vida.
Al segle XVII, més precisament l’any 1665, Robert Hooke, a
través de microscopis que arribaven a
uns cinquanta augments i que ell construïa, va descobrir que el suro i altres
matèries vegetals apareixien constituïdes per cèl·lules. El tros de suro estava
constituït per una sèrie de cel·les petites, semblants a les d’un rusc
d’abelles, i va establir el terme cèl·lula per designar-les. Per tant, Hooke va
descobrir la unitat estructural bàsica i essencial de tots els organismes, la
base de tota la matèria viva.
Antonie Van Leeuwenhoek es va
dedicar a perfeccionar les lents d’augment i va construir microscopis senzills,
que arribaven fins a 200 augments, amb els quals, en observar l’aigua de les
basses i els fluids interns dels animals, va poder veure per primera vegada
protozous i rotífers, que va anomenar animàlculs.
Cap al segle XIX, els avenços
tècnics al camp de la microscòpia, va permetre que es produïssin progressos. Es
va començar a investigar l’interior de la cèl·lula. L’any 1824, René Dutrochet va ser el primer en establir que la cèl·lula
era la unitat bàsica de l’estructura, és a dir, que tots els organismes estan
formats per cèl·lules. L’any 1833,
Robert Brown va descobrir el nucli de la cèl·lula. L’any 1838 el científic
Matthias Schleiden va indicar que el material vegetal està composat per
cèl·lules. L’any següent, el fisiòleg Theodor Schawnn va arribar a la mateixa
conclusió sobre els animals. Finalment l’any 1858, Rudolf Virchow va arribar a
la conclusió que les cèl·lules sorgeixen de cèl·lules que ja existien
prèviament. Louis Pasteurva donar la definitiva teoria cel·lular, descartant la
generació espontània. El 1902, Walter Sutton i Thomas Boveri, autors de la
teoria cromosòmica de l’herència van ampliar la teoria cel·lular amb un quart
postulat.
Els resultats d’aquestes
conclusions són els que es coneix com els principis de teoria cel·lular i són:
1. Tots els éssers vius estan
compostos per cèl·lules o segregacions d’aquestes mateixes. Els organismes
poden ser d’una sola cèl·lula (unicel·lulars) o de vàries (pluricel·lular). La
cèl·lula és la unitat estructural de la matèria viva i cada cèl·lula pot ser
suficient per construir un organisme.
2. Tots els éssers vius són
originaris de les cèl·lules. Les cèl·lules no sorgeixen de manera espontània
sinó que procedeixen d’altres anteriors.
3. Totes les funcions vitals dels
organismes tenen relació amb les cèl·lules o amb el seu contacte immediat. La
cèl·lula és al unitat fisiològica de la vida. Cada cèl·lula és un sistema obert
que intercanvia matèria i energia amb el medi. És a dir que en les cèl·lules
tenen lloc les reaccions metabòliques de l’organisme. En una cèl·lula pot fer totes les funcions vitals,
de manera que és suficient una cèl·lula per a tenir un ésser viu
4. Les cèl·lules contenen el
material hereditari i també són una unitat genètica. Això permet la transmissió
hereditària de generació en generació. Cada cèl·lula conté tota la informació
hereditària necessària per al control del seu propi cicle i del desenvolupament
i el funcionament d'un organisme de la seva espècie
A partir d'aquí els descobriments
van venir un rere l'altre: el 1857 els mitocondris, el 1879 el comportament dels cromosomes en la divisió cel·lular (mitosi),
l'any 1897 el reticle endoplasmàtic, el 1898
l'aparell de Golgi, 1951 els lisosomes, l'any 1956 els ribosomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada