CREACIONISME

Redactat per : Marta Bevià,  Marta Gegundez, MªÁngeles Monzón, Sarah Rozès i Sergi Sendrós.

El creacionisme és una teoria totalment contraria a l’evolucionisme que es basa en la visió del món a través de la Bíblia, concretament en el Gènesi, i confia plenament en totes les seves teories, no creu que l’ésser humà i altres espècies hagin evolucionat sinó que considera que els éssers humans sempre van ser d’una forma (com Déu els va crear) i encara que s’hagin adaptat al medi ambient de diferents formes, mai s’han transformat completament. Normalment el creacionisme té una part de fixisme, que es la creença en que les espècies són fixes, i que per tant, encara que passi el temps, l’espècie no canvia ni es desenvolupa per tant és fixa. Afirma que la Terra i els éssers vius venen d’un acte de creació, en el qual Déu crea tot el que coneixem en sis dies. Es creu que la Terra es va crear fa uns 10.000 anys per Déu. El creacionisme era acceptat no solament fins al segle XIX, sinó que és acceptat actualment. Creença que diu que el món i els éssers vius han estat creats per una divinitat. Un argument d’aquesta idea és la del rellotger de William Paley (1802) que diu que “un rellotge implica un rellotger que l’hagi fabricat”. Per tant, segons ell, els ésser vius han d’haver tingut un creador, un altre dels molts científics creacionistes són el Dr. E. Theo Agard que diu que la teoria de l’evolució no és tan científica com la gent pensa.

Henry Morris va afirmar l’existència del creacionisme.  Va néixer el 6 d’octubre de 1918 i va morir el 25 de febrer de 2006 (87 anys). “The Genesis Flood” (el diluvi del Génesis). És un llibre escrit amb el teòleg John C. Whitcomb. Va ser el primer teòleg en intentar donar una explicació científica a les històries de la creació incloses en l’Antic Testament i argumenta que l’aspecte actual de la Terra es deu al diluvi universal de la Bíblia.

Dins del creacionisme trobem dos grups: els teistes i els deistes. Els teistes són les persones que creuen en els llibres sagrats revelats i en la intervenció de Déu en les qüestions humanes a través de profetes i missatgers. Els deistes són les persones que rebutgen la religió organitzada i pensen que Déu és el creador del món però no intervé de forma alguna en el que passa en el món. Els anti creacionistes (els ateus per definició), opinen que la creació és la religió i l’evolució és la ciència. Per defensar aquesta afirmació diuen que el creacionisme no compleix un llistat de criteris que defineixen la bona teoria científica.

El Creacionisme de la Terra jove defensa la interpretació de la Bíblia i està en contra de la possibilitat que pugui haver teories que no estiguin relacionades amb la religió. El Creacionisme de la Terra vella defensa que  Déu va formar l’Univers i va marxar i creuen que l’Univers es va crear progressivament.

Aquesta teoria es troba des de l’origen dels humans, on hi existia un ser superior, a mesura de que el temps ha anat passant, han aparegut noves religions amb les seves propies explicacions de com s’ha format el món, la majoria d’aquestes afirmen que el món i el univers han estat creats per un ser superior i avui en dia la majoria de la població encara defensa l’evolucionisme però encara hi ha gent que defensa el creacionisme, potser per la influència religiosa des de la infància o per altres factors. Fa uns anys la majoria de la gent creia en el creacionisme  ja que les explicacions que no estaven relacionades amb la religió estaven prohibides i la gent necessitava donar explicació sobre el món perquè no sabien d’on podia venir. L’Evolucionisme nega el creacionisme i els científics defensen que han d’haver explicacions i fets demostrables.

El creacionisme rebutja la teoria de la evolució proposada per Charles darwin, així com el origen de l’home i el evolucionisme cientific. La teoria de l’origen de les espècies diu que el nostre cervell és fruit de l’evolució, la qual cosa vol dir limitat i complex, més preparat per sobreviure que no pas per escatir els darrers secrets de l’Univers, Plurivers o Multivers, com diuen els entesos. La teoria de Darwin sobre l’evolució no té res a veure ni amb la religió ni amb la filosofia de la creació. Ell i l’oblidat amic Wallace van proposar un mecanisme explicatiu de l’evolució de les espècies, el mecanisme de la reproducció diferencial, sobre el qual actuen els factors ambientals que donen lloc al canvi evolutiu de poblacions i, van descobrir simultàniament la teoria de la selecció evolutiva. A dins d’aquesta creença trobem el fixisme que diu que les espècies han mantingut les seves característiques fixes i invariables.

La comparació d’aquestes dos  teories han provocat que molts filòsofs i gent entesa en el tema es qüestiones quina podia ser la teoria verdadera i també han provocat que la teoria del creacionisme esdevingués una teoria religiosa i en canvi la teoria formulada per Darwin, de l’evolució de les espècies esdevingués en una teoria amb base i resposta científica.

Tota creació és obra d’un creador. El creacionisme es fonamenta en lleis i principis observats científicament com el Principi de la Casualitat, les Lleis de la Termodinàmica, la Llei de la Biogènesi, les Lleis de Mendel, etc. El creacionisme afirma que, tot el que va tenir un principi va tenir una causa. Tota creació és obra d’un creador i gràcies a la ciència podem descobrir les marques del Creador en la seva obra. Algunes de lleis científiques sobre les quals es fonamenta el creacionisme són:

• La termodinàmica, que afirma que en l’Univers “la quantitat d’energia roman constant i l’entropia augmenta amb el pas del temps”. Una conseqüència lògica és que va haver un moment en el passat en el que l’entropia de l’Univers era zero, és a dir, tota l’energia era útil.
• La biogènesi, que diu que “la vida ve de la vida”, això vol dir que la vida en l’Univers prové d’un ésser viu.
• Les lleis de l’herència, que afirmen que “les característiques d’un ésser viu són sempre una recombinació de la informació genètica heretada”, i per tant, les variacions observades en els éssers vius són el resultat de la gran quantitat d’informació genètica que ja estava present en els seus avantpassats. No existeix cap aparició espontània de nova informació genètica diferent de la que ja existeix.