PANSPÈRMIA

Redactat per: Manel Franquet, Gabriel Garcés, Aurora Monzón, Andrea Querol, Maria Roig, Albert

Sanemeterio, Mar Soriano, Artur Torres

La panspèrmia és una teoria que es basa en que l’origen de la vida té lloc en algun punt de l’Univers i que va arribar a la Terra en forma de meteorits o gasos, on es van donar les condicions òptimes i va proliferar.

El terme Panspèrmia prové del grec (p a , tot i s perma , llavor).

La Panspèrmia, a més, no sempre ha estat reconeguda. fa tan sols 30 anys, es creia que era impossible per una sèrie de factors, com ara que les bactèries no poden sobreviure a temperatures tan altes o resistir un impacte tant fort contra la Terra.

L’origen de la teoria es troba a la filosofia grega, concretament el filòsof Anaxàgores, en el segle VI a.C. Va ser defensada pel biòleg alemany Hermann Richter el 1865. Però va ser el 1908 quan el químic suec, i guanyador del Premi Nobel del 1903, Svante August Arrhenius va utilitzar la panspermia per explicar el començament de la vida a la terra i es va convertir en el seu màxim defensor. L'astrònom Fred Hoyle també donar suport a aquesta hipòtesi.

Actualment hi ha dues versions de la panspèrmia:

● La panspèrmia dirigida o directa, la vida es propaga per l'univers mitjançant bacteris molt resistents que viatgen a bord d'estels

● La panspèrmia molecular que creu que el que viatja per l'espai no són bacteris sinó molècules orgàniques complexes. A l'aterrar a la Terra es van combinar amb el brou primordial d'aminoàcids i van iniciar les reaccions químiques que van donar lloc a la vida.

Aquestes bactèries i molècules orgàniques han de poder suportar les condicions extremes de l’Univers i l’impacte contra la Terra. Per tal de demostrar que és possible la supervivència d’aquestes s’han realitzat una sèries d’experiments.

● El primer cas, però, és un descobriment que es va produir el novembre de 1969, en una de les missions Apol∙lo es van recuperar alguns components d’una sonda que va  ser enviada el 1967. Quan van ser analitzades a la Terra es van trobar bactèries vives, les quals havien sobreviscut a les baixes temperatures, la pressió, la radiació...

● Es va enviar una sonda el 2007 amb uns microorganismes coneguts popularment com a “ossos d’aigua”, els quals van ser sotmesos directament al buit de l’espai. Al tornar a la Terra la majoria havien sobreviscut i podien continuar reproduintse.

● Es va congelar una microalga i van dispararles mitjançant una pistola contra uns recipients amb aigua. Van se congelades per simular les temperatures de l’Univers, disparades amb la velocitat calculada que ho fa un meteorit contra la terra i contra aigua per simular l’oceà. Les algues van sobreviure.

● Es va analitzar un meteorit marcià, ALH 84001, i van aparèixer bactèries fossilitzades de fa milers d’anys, però no se sap si ja estaven quan va impactar contra la terra. El major inconvenient d'aquesta teoria és que no resol el problema inicial de com va sorgir la

vida, sinó que es limita a donar la responsabilitat de l'origen a un altre lloc. Fa 25 anys, la

panspèrmia era considerada una noció pràcticament impossible per diverses raons:

● Els microbis moririen en l'espai a causa de la radiació.

● Les cèl∙lules no poden romandre útils durant milions d'anys, que és el que duraria un

viatge interestel∙lar.

● L'entrada a través de la capa de l'atmosfera, o l'impacte amb la terra, esterilitzaria

qualsevol cosa.

● Hi ha insuficients evidències que organismes complexos puguin compondre en l'espai.

● Hi ha molt poca aigua en altres llunes i planetes.

● L'entrada a través de la capa de l'atmosfera, o l'impacte amb la terra, esterilitzaria

qualsevol cosa o la cremaria.

● Hi ha insuficients evidències que organismes puguin compondre en l'espai.

● Hi ha molt poca aigua en altres llunes i planetes. Per acabar, la situació de la teoria avui en dia, la hipòtesis de la Panspèrmia ha aconseguit

cert grau de respectabilitat científica. Hi ha proves que, alguns dels ingredients per a la vida,

poden haver caigut del cel, a més de ser fabricats aquí a la Terra. Químics prebiòtics han

estat detectats en núvols interestel∙lars, cometes i meteorits. Actualment, està universalment

acceptat que, l'espai conté els "ingredients" de la vida. El seu desenvolupament podria

constituir la primera pista cap a un canvi brusc del paradigma, però la corrent científica

dominant no ha acceptat la base principal de la panspèrmia moderna, que les cèl∙lules van

sembrar la vida a la Terra.