Redactat per: Júlia
Escatllar, Gerard Massó, Marina
Montserrat, Alba Mora, Adrià
Panicot, Enric Roda i Arnau
Rodríguez
La hipòtesi
d’aquesta teoria era que l’origen de la vida provenia per exemple, del fang, la
pols o el menjar descompost, que la matèria no vivent (inorgànica) pot originar
vida per si mateixa. Segons la teoria, la matèria no viva i l’entelèquia, força
vital, donen lloc a la vida.
Actualment
és una teoria obsoleta tot i que observant el dia a dia de certs animals es pot
arribar a la conclusió que mosques, cucs i alguna espècie de porc es
reprodueixen amb matèria inerta, sense vida pròpia. Aquesta teoria ha estat
relegada dels àmbits d’estudi.
Els grecs Tales
de Milet, Demòcrit, Anaximandre i Xenòfanes ja contemplaven la possibilitat de
que la matèria viva sorgís a partir de la matèria no viva. Creien que la
interacció d’aquesta amb forces naturals podia formar la vida. Per exemple, del
fang, de l’aigua o del menjar en descomposició veien sorgir animals com cucs,
crancs, insectes, entre d’altres.
Científics defensors
Aristòtil
El segle IV
a.C., el filòsof grec Aristòtil va ser qui va proposar aquesta teoria
biològica, va qüestionar l’origen de la vida i creia que podria haver aparegut
de forma espontània a partir de la matèria inerta. Un exemple seria l’ou que és
una cèl·lula de la qual es forma un ésser viu. Primerament no té “vida” però
amb el temps evoluciona fins a crear una nova criatura.
Aristòtil digué: "Tot ésser està format per un principi passiu que és
la matèria i un principi actiu que li dóna forma i vitalitat. Així, el fang és
el principi passiu, i unit a ell, hi ha un principi actiu capaç de donar-li
forma i vida al nou ésser”.
Creia que tot cos sec
que es tornés humit o tot cos humit que es tornés sec produiria animals.
Jean Baptiste Van Helmont
Recepta de Van Helmont per produir ratolins. Font: https://cientificament.files.wordpress.com/2013/03/helmont-experimento.jpg
El metge
belga del segle XVIII Jean Baptiste Van Helmont va elaborar una recepta
basant-se en aquesta teoria per produir ratolins en 21 dies a partir d’una
camisa bruta amb grans de blat essent la suor de la camisa el principi actiu.
Però l’error
que va cometre Van Helmont va ser que no va tenir en compte que només va
realitzar l’experiment una vegada sense tenir en compte els factors “externs” que
fan que es troben ratolins en una habitació que ha estat tancada durant 3
setmanes.
John Needham
John Needham
va fer un experiment consistent en escalfar sopa, la va tancar en tubs d’assaig
i la va esclafar una altra vegada. Al cap de poc, va observar organismes per la
sopa.
Científics discrepants
La teoria de
la generació espontània va ser discutida per molts investigadors i científics
que intentaven refutar aquesta hipòtesi a partir de diferents experiments.
Francesco Redi
Va ser un
dels primers investigadors en posar la teoria de la generació espontània en
dubte en realitzar un experiment mitjançant tres gots en què va posar
respectivament un tros de peix, anguila i carn de bou, tancant hermèticament.
Va preparar després uns altres tres gots amb els mateixos materials i els va
deixar oberts. Al poc temps van començar a aparèixer larves. L’investigador va arribar
a la conclusió que els cucs s'originaven gràcies a les mosques i no per
generació espontània de la carn en descomposició.
Experiment
realitzat per Redi. Font:
https://cientificament.files.wordpress.com/2013/03/carne.jpg
Anton Van Leeuwenhoek
Va observar
les bactèries amb el microscopi però no es va decantar per cap teoria.
Lazzaro Spallanzani
També va
experimentar per falsar la teoria de la generació espontània però el seu
experiment no va ser acceptat per no deixar passar aire, element considerat
indispensable per a la formació de la vida.
Louis Pasteur
Va ser un
químic francès que va refutar la teoria. Va demostrar (mitjançant els seus
experiments sobre les bactèries) que tot ésser viu prové d’un altre ja
existent. En un dels seus experiments va utilitzar dos flascons de coll de
cigne (els quals tenen els colls molt allargats que es van fent cada vegada més
fins, acabant en una obertura petita, i tenen forma de "S") on en
cada un d'ells va ficar quantitats iguals de brou de carn i els va fer bullir
per eliminar els possibles microorganismes restants en el brou. La forma
característica d’aquests flascons era perquè l'aire pogués entrar i, d’aquesta
manera els microorganismes es quedessin a la part més baixa del tub.
Passat un
temps va observar que cap dels brous presentava senyals de la presència de
microorganismes i va tallar el tub d'un dels matrassos. El matràs obert va
trigar poc a descompondre’s, mentre que el tancat va romandre en el seu estat
inicial. Els microorganismes tampoc provenien de la generació espontània.
Louis
Pasteur digué: "Aquí no es tracta de religió, filosofia, ateisme,
materialisme o espiritualisme, fins i tot puc afegir que no m'importen a mi com
a científic. És una qüestió de fets; quan jo vaig començar estava preparat per
ser convençut pels experiments de que la generació espontània existia, tant com
ara estic convençut que els seus defensors estan amb els ulls embenats".
Els
experiments de Pasteur van ser tan convincents que la teoria es va donar per
falsa.
Experiment de Pasteur
(I).
Font: https://cientificament.files.wordpress.com/2013/03/pasteur_exp01.jpg
Experiment de Pasteur (II).
Font:
https://cientificament.files.wordpress.com/2013/03/pasteur_exp02.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada